dijous, 12 de novembre de 2009

il fait froid....


Encara no és hora d'esmortzar i ens morim de fam mentre el fred ens rossega el ossos. Ella ens veu tremolar i amb el ulls en òrbita ens crida tot senyalant-nos les jaquetes que portem a les mans:


- Xe, abrigueu-vos si fa fred!


Però es que fa més mandra que fred.


dilluns, 9 de novembre de 2009

Es fa la foscor...


Sovint sent una espècie d'enlluernament "celestial" invaint-me la ment, débil i efímer, com un cuc de llum, que de sobte s'esgalia i fuig.

Els pensaments, resten muts a les fosques.

dissabte, 12 de setembre de 2009

La dolce vita...


Les persones cansades i tristes m'han ensenyat a somriure.
Visca Catalunya! ll*ll

diumenge, 30 d’agost de 2009

Divendres salat


En baixar l'empinada les extremitats ballaran ebries i assedegades...




No m'acostume al tremolor de cames. Ni al tremolor de l'emoció.




dissabte, 15 d’agost de 2009

Em desvetlle, cada nit, amb l' ansietat dels escolars novensans(i dels no tant) i l'angoixa fent-me pesigolles a l'esòfag.




“Existe en el mundo una especie de secta a la que pertenecen muchos hombres y mujeres de todos los estratos sociales, de todas las edades, razas y religiones: es al secta de los insomnes. A la que yo pertenezco, desde hace diez años. Los que no forman parte de la secta suelen decirles a sus miemobros:- si no consigues dormir siempre puedes leer o ver la televisión, estudiar o qualquier otra cosa-. Este tipo de frases irrita profundamente a los miembros de la secta de los insomnes. El motivo es muy sencillo, quien sufre de insomnio tiene una unica obsesión: dormir.”

Titta Di Girolamo. Le Conseguenze dell’amore

divendres, 14 d’agost de 2009

És la por amiga meva




Són infinites i inestimables les capacitats humanes de supervivència. I l'èsser humà no hi pot fer res. Fins i tot el més cobard o el més valent, el que no vol sobreviure, es veu emmanillat indefensament a la vida.

N'és d'extranya la idea de les dolences que fan consol i del sofriment que anestesía.






"La Terra habría quedat completament aniquilada de no haver sigut per l'última cosa que sortí de la caixa: un lleuger alè, una benedicció. Hefest l'havia colocat d'amagat al fons de la caixa, perque estimava Pandora, que era la seva creació, i no volia veure-la morir. Aquella benedicció era l'esperanca. Moguts per ella els homes decidiren seguir endavant malgrat totes les desgracies. No importava quant hagueren de sofrir: els homes conservarien sempre l'esperanca en una vida millor, en la que no existiren el dolor ni la pena, la guerra ni la mort."
La caixa de Pandora

dimecres, 29 de juliol de 2009

I per sort no som de pedra, hahaha


-Ara no me'n puc anar.


-Tampoc jo.





-Doncs no em deixes anar...





Pelvis enamorades que es besen i fan tart...

dissabte, 4 de juliol de 2009

Feliç no aniversari!

Anit vam celebrar el de la mare(l'aniversari). Em vaig passar tota la vesprada a la cuina jugant amb el sabors, cremant-me la llengua i plorant( la ceba em sap consolar millor que ningú). Trobí amb l'ajuda del gran sabi Google unes receptes que vaig acabar modificant al meu gust, que per això era jo qui cuinava, i que van quedar orgasmicament saboroses(pot ser no tant). Malauradament desconeixia que els postre s'havien de preparar amb una antelació premeditada així que a les set i mitja de la vesprada haguí d'asumir que no en faria cap. I millor! El pare ens va portar un gelat de crema catalana que feia babetes només de mirar-lo i que pot ser em faja companyia avui en el berenar. Va estar bé el sopar.

La mare i jo decidirem que a partir d'ara celebrariem els no aniversaris.


Avui és el de Xavi, 16 anyots!des que sa mare el va parir i 16 que ens porta contant l'odisea del seu naixement que tingué lloc a l'úter de sa mare(clar!) on hagué de fer front a un cordó umbilical que s'havia enamorat d'ell i no el deixava sortir al món i que per poc no el mata. Crims passionals.

I esque com deia Eduardo Galeano: "nacer es una alegria que duele". Sobretot si acaves amb blaures de cordons umbilicals homicides.

divendres, 3 de juliol de 2009

Aquest estiu m' apunte al gimnàs!


"Porque escribir es como el gimnasio. Cuando dejas de ir un día, dejas de ir un año."

Guillermo del Toro



I jo fa tant que necessite anar al gimnàs...