divendres, 14 d’agost de 2009

És la por amiga meva




Són infinites i inestimables les capacitats humanes de supervivència. I l'èsser humà no hi pot fer res. Fins i tot el més cobard o el més valent, el que no vol sobreviure, es veu emmanillat indefensament a la vida.

N'és d'extranya la idea de les dolences que fan consol i del sofriment que anestesía.






"La Terra habría quedat completament aniquilada de no haver sigut per l'última cosa que sortí de la caixa: un lleuger alè, una benedicció. Hefest l'havia colocat d'amagat al fons de la caixa, perque estimava Pandora, que era la seva creació, i no volia veure-la morir. Aquella benedicció era l'esperanca. Moguts per ella els homes decidiren seguir endavant malgrat totes les desgracies. No importava quant hagueren de sofrir: els homes conservarien sempre l'esperanca en una vida millor, en la que no existiren el dolor ni la pena, la guerra ni la mort."
La caixa de Pandora