I per sort no som de pedra, hahaha

-Ara no me'n puc anar.

-Tampoc jo.

-Doncs no em deixes anar...

Pelvis enamorades que es besen i fan tart...

Feliç no aniversari!

Anit vam celebrar el de la mare(l'aniversari). Em vaig passar tota la vesprada a la cuina jugant amb el sabors, cremant-me la llengua i plorant( la ceba em sap consolar millor que ningú). Trobí amb l'ajuda del gran sabi Google unes receptes que vaig acabar modificant al meu gust, que per això era jo qui cuinava, i que van quedar orgasmicament saboroses(pot ser no tant). Malauradament desconeixia que els postre s'havien de preparar amb una antelació premeditada així que a les set i mitja de la vesprada haguí d'asumir que no en faria cap. I millor! El pare ens va portar un gelat de crema catalana que feia babetes només de mirar-lo i que pot ser em faja companyia avui en el berenar. Va estar bé el sopar.

La mare i jo decidirem que a partir d'ara celebrariem els no aniversaris.


Avui és el de Xavi, 16 anyots!des que sa mare el va parir i 16 que ens porta contant l'odisea del seu naixement que tingué lloc a l'úter de sa mare(clar!) on hagué de fer front a un cordó umbilical que s'havia enamorat d'ell i no el deixava sortir al món i que per poc no el mata. Crims passionals.

I esque com deia Eduardo Galeano: "nacer es una alegria que duele". Sobretot si acaves amb blaures de cordons umbilicals homicides.

Aquest estiu m' apunte al gimnàs!

"Porque escribir es como el gimnasio. Cuando dejas de ir un día, dejas de ir un año."

Guillermo del Toro



I jo fa tant que necessite anar al gimnàs...