dijous, 10 de maig de 2012

Amb regust aparaule "matalàs" i "follia"



Ja que amb la iniciativa aPARAULA'm hem fet un roglet-virtual per celebrar l' Any de la paraula viva que commemora el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans he volgut triar dos paraules farcides de vida; l' una perquè la sent ben reviva i l'altra perquè la sé supervivent, immortal.

MATALÀS

 m Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, escuma de niló, etc., que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt. Un matalàs per a un llit de matrimoni. Refer un matalàs. 

" Feia dies que no podia dormir, no en el seu llit. S'havia acostumat al matalàs d'ella, al seu relleu muntanyós i habitat, al seu clima tropical; humit però calent.
Ara, però, la soledat entre llençols li era extranya i glaçada, el seu coixí no la reconeixia, el cobertor no volia acollir-la i en el silenci de la nit els molls del matalàs protestaven a gemecs per aquella invasió il·legítima.
Així que amb tristesa, hagué de renunciar als seus furs de cotó que ja no la volien i havien rebutjat la seua presència en aquell regne. I partí a l'exili. 
Des d'aleshores vaga itinerant de llit en llit, buscant un matalàs que l'empare, que es deixe ocupar."


FOLLIA 

f Qualitat de foll; bogeria.     
Estat de foll. 


Així com cell qui en lo somni es delita
son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi,que el temps passat me té 
 l'imaginar,que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,

mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
el fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort

e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir

que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no el creix

d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.
 A.March

dimarts, 25 de maig de 2010



Estic cansada, aborrida, dormint.

Em suicide reiteradament amb el llapís de mines. Però per la mà em segueixen corrent formigues de tinta.

QUAN ACABARÀ AÇÒ???!!!!!

dimarts, 23 de març de 2010

Que hi té de mal l'estima en excés?

I és per això que el Joel em fuig.
Ell és un nen de tres anys que es va independitzar ja fa temps del desequilibri i el gateig igualment que dels senyals i els monosil·làbics. Ja és tota una personeta capaç de pisar-se damunt accidentalment i canviar-se ell soletes. I jo només pense en pesiga-li les galtes.

Per sort el Nestor està en procés d'aterratge extrauterí.
Finalment el Joel i les seves galtes seràn lliures.


Pobre Nestor................

dissabte, 27 de febrer de 2010


A ella li agrada el sexe. Però el sexe en veu alta és altra cosa, a creure d'ella, mancant d'atracció, màgia i sobretot joc.
Per això no soporta que ell li dedique ganyotes eroticosexuals i escenificacions coitals.
Des de sempre s'ha estimat prendre-ho tot a mossets, lentament, rossegant.
Jo, però, sóc una ansiosa engolidora, des de sempre també.

dimecres, 17 de febrer de 2010



Jo mai he pretés que no fores humà, ets tu qui es va creure àngel asexuat.

dilluns, 8 de febrer de 2010


El telèfon fa pip pip pip i jo no puc evitar rossegar-lo.
"Mai hauria pensat que l'infern pogués ser una cosa tan simple com un rellotge sense agulles."
La Pell Freda. Albert Sánchez Piñol.

dijous, 12 de novembre de 2009

il fait froid....


Encara no és hora d'esmortzar i ens morim de fam mentre el fred ens rossega el ossos. Ella ens veu tremolar i amb el ulls en òrbita ens crida tot senyalant-nos les jaquetes que portem a les mans:


- Xe, abrigueu-vos si fa fred!


Però es que fa més mandra que fred.