Ja que amb la iniciativa aPARAULA'm hem fet un roglet-virtual per celebrar l' Any de la paraula viva que commemora el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans he volgut triar dos paraules farcides de vida; l' una perquè la sent ben reviva i l'altra perquè la sé supervivent, immortal.
MATALÀS
m 1 1 Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, escuma de niló, etc., que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt. Un matalàs per a un llit de matrimoni. Refer un matalàs.
" Feia dies que no podia dormir, no en el seu llit. S'havia acostumat al matalàs d'ella, al seu relleu muntanyós i habitat, al seu clima tropical; humit però calent.
Ara, però, la soledat entre llençols li era extranya i glaçada, el seu coixí no la reconeixia, el cobertor no volia acollir-la i en el silenci de la nit els molls del matalàs protestaven a gemecs per aquella invasió il·legítima.
Així que amb tristesa, hagué de renunciar als seus furs de cotó que ja no la volien i havien rebutjat la seua presència en aquell regne. I partí a l'exili.
Des d'aleshores vaga itinerant de llit en llit, buscant un matalàs que l'empare, que es deixe ocupar."
FOLLIA
f 1 1 Qualitat de foll; bogeria.
2 Estat de foll.
Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi,que el temps passat me té
l'imaginar,que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.
Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.
A.March
